OptionalRegion1

Sabies què?

En principi, ens consideren dones si naixem amb genitals femenins, però després ens hem de comportar de forma femenina per ‘confirmar-ho’. I, en principi, ens consideren homes en tant que naixem amb genitals masculins, però després ens hem de comportar de forma masculina per a que així se’ns consideri.

Però no és veritat que el nostre comportament pot encara més alhora de definir-nos socialment? I, sinó, per què ens diuen ‘marimacho’ o ‘maricón’ quan ens comportem com ho faria algú de l’altre sexe? I per què això sol ser un problema, un atac, un impediment?

Per què són importants descobrir les diferències de gènere?

Perquè el model de sistema en el que vivim (patriarcal) es caracteritza per ser androcèntric (l’home com a mesura de totes les coses, la normalitat), sexista - masclista (l’home és superior a la dona) i heterosexista (les relacions són entre dos persones del mateix sexe), entre altres característiques. Amb aquesta jerarquia imposada i reforçada per l’educació (socialització) qui ho té difícil per a fer-se un lloc són “els altres”, o sigui, les dones, els homosexuals, els gais, les lesbianes, els transsexuals, els negres, etc.

No solen agradar les diferències de gènere, ni de raça, ni de sexualitat, ni de classe. Perquè es concep la diferència com a negativa. I no hauria de ser així!

Les diferències ens enriqueixen i permeten a cada persona ser com és de debò, sense màscares, sense justificacions, sense càstigs... sense discriminacions, ni desigualtats ni violències de cap tipus!

Quin món prefereixes tu?

En formar-ne part, se’t garanteix (suposadament) poder, llibertats i èxit en tot allò que et proposis. Només et calia ser “un home de debò”. Però aquest perfil reuneix unes característiques concretes i, fins i tot, fa distincions entre els mateixos homes (un discapacitat, un gai, un aturat, un jubilat, un pobre... no entra dins aquest “home de veritat” que es considera el “rei del món”).

I, segurament, el que no t’han explicat mai és que aquest tipus d’identitat masculina et portarà molts perjudicis. Però sí que hauràs comprovat que si et desmarques o trenques alguna de les seves normes (tan subtils i invisibles) et penalitzen. Tot això et farà desgraciat, perquè mentre no coneguis altres formes de ser home (més positives) no podràs escapar-ne.

Així que... encara vols ser un d’aquests homes? Sortosament, en els últims anys, hi ha hagut també un moviment masculí que vol potenciar altres formes de ser home, provocar un canvi en l’imaginari col•lectiu del què significa la masculinitat. El que proposen no és cap model en particular de comportar-te com a noi, sinó tot el contrari, que siguis lliure de pensar, sentir i fer. Sempre tendint cap a un model masculí que sigui: positiu, cuidador, no-violent i igualitari.

Quin home prefereixes tu? Et convidem a visitar la webd’Homes Igualitaris!!!

Aquest “amor romàntic” present en tants contes, cançons i pel•lícules ens diu que l’amor és perfecte, que no importa res més que la parella, s’espera la mitja taronja que ens completarà, ens fa entregar totalment (sobretot les noies) a una persona que moltes vegades construïm a la nostra mesura sense respectar-la tal com és... Els conflictes arriben a formar part de la relació (“normal”) d’aquesta parella.

Sí, aquí també aquí hi ha diferències de gènere: les noies tendeixen al sacrifici en nom de l’amor (“canviarà”, “en el fons m’estima, ha patit molt”...) i els nois a demostrar la seva virilitat (anar de noi dur, “és meva i he de saber amb qui va”...)

Enlloc de basar-se en la intimitat, la passió i el compromís, es basa en sentiments de patiment, repressió i gelosia.

Quina relació prefereixes tu?

Coeducar significa donar una educació en la que es pretén el desenvolupament integral de les persones independentment del sexe al qual pertanyen, o sigui, sense pressuposar ni potenciar certes capacitats (basades en estereotips) en funció del seu sexe.

Però atenció, no només es pot coeducar a les aules, ni es coeduca posant noies i nois en una mateixa classe, ni es coeduca ensenyant-los el mateix; perquè encara hi ha altres mecanismes a través dels quals se’ns socialitza en la diferència de gènere (les televisions, les cançons, etc).

Potser tu no has estat coeducat/da, però està en les teves mans implicar-t’hi!

Cadascú s’ha de sentir lliure, no creus?

Quina educació prefereixes tu?

Malauradament, encara queden fites per aconseguir. Per exemple, moltes dones del món encara no poden anar a escola o les hi treuen, o no cobren el mateix que els homes per treballar el mateix, ni aconsegueixen trobar feina de qualitat, no gaudeixen del mateix temps d’oci, ni tenen les mateixes responsabilitats, realitzen la gran majoria de treballs no remunerats i pateixen atacs violents per només haver nascut dona (violacions, abusos sexuals, maltractaments de tot tipus).

El Moviment Feminista (amb totes les seves diferents corrents) representa les valentes i nombroses accions de dones particulars i organitzacions femenines que van voler lluitar (de manera pacífica, a més) per l’emancipació i alliberament de les dones i per la igualtat entre els sexes. Perquè volien un món millor, més digne, just, responsable, equilibrat...

Moltes d’elles van donar fins i tot la seva vida (com Olympe de Gouges). Per això es mereixen tot el nostre respecte i la nostra gratitud.

Sovint es confon el ser feminista en defensar que les dones són superiors als homes. És fals! Pensar això és ser femillista (hembrista, en castellà), no feminista. Ser feminista és voler la igualtat.

Ara pots dir que no ets feminista tu?